Badall

(badall m. Fissura que es produeix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s’encongeix. Cast. grieta f.)

Què passa quan una ciutat com Sabadell comença a esquerdar-se? Solars buits, cases tapiades i balcons florits; fàbriques ensorrades, façanes descalçades o propietats sense inquilí. Per què creix una ciutat a les afores si el seu interior s’esfondra, formant espais sense sentit? És per això que hem deixat de veure els espais buits, perquè no tenen sentit? La costum, la repetició i l’excés, n’han fet d’aquests espais sense funció, llocs sense relleu: ningú hi viu, ningú hi treballa, ningú en fa ús. Per això passen desapercebuts; el silenci hi regna. Transformats en relíquies, llocs sagrats sostrets del comú, resten a l’espera. Però què o a qui esperen? Les senyals del Mercat, les resolucions familiars o l’administració de la voluntat? I mentrestant, la ciutat segueix el seu pols, obviant i esquivant la realitat: nous sectors urbanitzats amb la falsa il·lusió de ser habitats. Passos prohibits, pisos per construir, tanques al mig del camí. A través d’una mirada estètica, és a dir, a través d’un coneixement sensible, volem restituir la centralitat d’aquests espais a fi dotar-los de rellevància política i acadèmica: el futur de la ciutat també pot sorgir de les seves pròpies runes.

Anuncis
  • Llicència